DECIDIR

En Rafa i la Sílvia, que acabava de complir els vint, sortien junts des de feia dos anys. Semblaven fets l’un per l’altra.

Una tarda d’estiu, mentre prenien un refresc, la Sílvia li parlà del Vietnam, dels seus paisatges, del  ioga, del budisme, ...

En Rafa, malgrat tenir altres preferències, li contestà:

-          Si estalviem, Sílvia, podrem fer un viatge el proper estiu. Abans de tenir la criatura ...

-          Rafa, voldria anar-hi sola.

-          Què dius? ... Com és això?
s      És que no es tracta de turisme. Voldria repensar la meva vida. Necessito conèixer més món, viure més experiències abans de comprometre’m amb tu, adonar-me millor de què li espera a un nou nat, ...

-        Així doncs ... I la nostra relació ...?

La Sílvia li acaricia les mans amb tendresa i amb una mirada afable però ferma li dona a entendre que ja havia pres una decisió.

GRATITUD

GRATITUD

Gràcies a la vida que devem als nostres pares i que es va iniciar fa milions d’anys.

Gràcies als pagesos i ramaders i als qui primer varen conrear plantes i domesticar animals.

Gràcies als miners que extreuen riquesa de sota terra jugant-se la vida.

Gràcies als qui han edificat cases, han construït carreteres, han alçat pantans que usem com si haguessin estat sempre.

Gràcies a metges i infermeres  i a tothom qui te cura del proïsme.

Gràcies als mestres que hem tingut i als qui varen escriure les primeres lletres.

Gràcies als nouvinguts de tots els temps perquè ells han fet el nostre poble.

Gràcies als homes de pau que transformen les hostilitats en convivència.

Gràcies als qui són a la presó per defensar la llibertat i els drets humans.

I gràcies donem-nos els uns als altres perquè continuem les tasques dels nostres avantpassats.

Mai no havia agraït tantes coses juntes en un escrit.