VENEDORS AMBULANTS

Hi havia nombrosos venedors ambulants a redós de les parets i en gairebé totes les cantonades. En una paradeta venien cocos , alguns sencers  com aquells que també vaig veure a Gambia, en aquell viatge amb en Yousufa i la Imma. S’havien conegut a Barcelona, durant el Fòrum: ell era ballarí i ella infermera. Havia estat  un amor dels que en diuen a primera vista, explosiu. Varen anar a viure a Gràcia, però després d’un parell d’anys ell no acabava d’adaptar-se i la parella va decidir tornar a Gambia. No em faria res de quedar-me amb ells -pensava:  la gent era molt amable, la vida no tenia les complicacions dels nostres països desenvolupats ... Però no vaig ser prou valent: enyorava les festes majors del meu poble amb els seus venedors ambulants.

GENER DE 1939

A l’interior de la casa el foc encès a la llar era intens. Tot i estar finestres i finestrons ben tancats no només pel fred, també per precaució, un vent gèlid s’infiltrava i xiulava paorosament . Estaven exhausts, intentant recuperar calor i forces després d’una inacabable jornada perduts en mig del bosc, abatuts i desmoralitzats per la derrota.

-          Mireu, un llum centelleja allà, sota el penya-segat! –havia dit en Vicens.

Varen apropar-se al vell mas amb molta precaució i s’adonaren que només hi vivien una parella d’avis. Els oferiren un plat de sopa ben calenta i la mica de verdures que els quedava.

Ara però, sabien que l’endemà, només creuar la collada, entrarien a França.

VIDA FÀCIL

El món en què havia viscut s’enfonsava. 

Havia gaudit d’una vida fàcil, de rendes i privilegis, però ara els deutes l’aclaparaven quan fins no feia massa no escatimava en despeses luxoses. 

No coneixia altra manera de retenir al seu costat la dona, les amistats si no era a base de diners. 

Quan tant l’una com els altres van advertir que ja no en podien treure’n suc, van anar apartant-se i el van deixar a l’estacada.

I ara, mentre s’enduien els mobles i tots els objectes de la casa embargada,amb la perspectiva de passar una primera nit al carrer, se li feien presentes paraules dels pares i d'amics de la joventut...

Però ja era massa tard.