DIÀLEG ENTRE ELS GROCS

(Escrit basat en el llibre de Vicenç Villatoro «Massa foc», basat en imaginaris diàlegs entre Savonarola i Maquiavel)

• Tinc presents els 11 de setembre, aquella eufòria, aquells entusiasmes, ...
• La vida va fent la seva marxa i no es poden anar acumulant records. Els temps canvien i cal adaptar-se.
• Tants treballs, tantes lluites, tantes ferides, i ara tot queda en un no res?
• Cal aprendre de l’experiència. Potser no era el camí adequat. Potser les expectatives eren excessives.
• Cura amb el que dius; qui perd els orígens, perd identitat, ens diu la cançó
• Però també, si el gra de blat no mor, no donarà fruit.
• La mort serà fèrtil si la llavor no es corromp i germina adequadament
• I germinarà si no oblidem els valors que ens van moure aquells 11 de Setembre.

MORIR

El murmuri i els planyiments s’havien anat apaivagant. Després d’un ensopiment general,  el cos ara, semblava flotar, com si fos volàtil. No se sentia cap remor estranya. La ment havia esdevingut  lúcida com mai. Els records afloraven desordenadament i tant anaven del passat al futur com a l’inrevés, sense tenir en compte la línia del temps. No es tractava dels moments cabdals de la vida, sino imatges puntuals:  amanyacs de la mare essent  infant i els seus plors mentre ella deia “jo havia de ser la primera en marxar”; subtileses dels fills i preocupació pel seu futur; imatges dolces de la seva mare i angoixa per la propera solitud de la companya, es deixaven veure junts amics d’aquest mon i de l’altre. A poc a poc una boira que es feia més i més atapeïda va anar pintant-ho tot de gris. I després ...