La vida a Bàrkino semblava transcórrer amb força calma: les
botigues eren plenes com cada any, els carrers il·luminats, els comerços lluint
els seus encants i les músiques nadalenques endolcint les oïdes; tot plegat donava
la imatge d’una felicitat ensucrada, pròpia d’aquestes festes consumistes.
Amb tot es respirava
una crispació continguda, aquells estats d’ànim propis d’un malestar
interior, d’una situació difícil irresolta, o pitjor, que no es vol resoldre i
que es manifesta amb presses, nerviosisme, fins i tot en la manca de
consideració amb els qui t’envolten.
Quin contrast! Missatges de pau i felicitat acaramel·lats i
realitats de covardia per no saber aportar solucions, fins i tot de provocació
i odi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada