ISLÀNDIA

 

Eren les dues de la matinada i el sol encara gandulejava sobre la línia de l’horitzó entretenint-se jugant amb nuvolets  esmunyedissos , que pintava  de mil tonalitats diferents, taronges, liles, morades, i que a la vegada es reflectien sobre muntanyes llunyanes i empremtaven camins indecisos sobre el mar. Semblava no tenir cap pressa per amagar-se darrera l’horitzó. Però lentament, el vermell va fer-se predominant, com si s’haguessin obert les portes de l’infern, i les seves flamarades van engolir-lo fins acabar per desaparèixer.

Fins aquí un espectacle meravellós, del que també podem gaudir-ne a la nostra terra.

Però sorprenentment, mitja hora més tard, i no gaire més enllà, com si al regne d`Hades no l’hagués volgut, o el que pot ser més cert, se n’hagués escapolit, l’astre rei va començar a treure el nas, mostrant ara amb colors si fa no fa semblants als de la seva desaparició,  el seu triomf sobre la mort.