Una ciutat on sobresortien les esglésies que
fan història, els altívols bancs, seus de poder,
i els majestuosos hotels, font de ràpids enriquiments. Una ciutat diversa, amb milions de persones, arranjades
amb pells i vestits variats, una ciutat tan farcida de turistes que fan el que
no volen fer al seu país, una ciutat tan carregada de centres comercials que
intenten aprofitar-se’n, una ciutat plena de petits comerciants i també de manters,
una ciutat tan plena de treballadors que, silents, omplen túnels i andanes del
metro a les set del vespre, i on no falten tampoc brètols incívics.
Una ciutat curulla
de llumetes de tots colors, com les persones que hi habiten, on cada una emetia
qui sap si el foc de l’amor o la tristesa de la solitud, el plaer d’un banquet
o l’angoixa d’una taula buida, l’esforç dels emprenedors i el coratge d’associacions
i entitats.
Doncs això: que una ciutat com aquesta donés fruits tan
espectaculars com la perseverança, la convicció i la fermesa de la llengua, la
cultura i la identitat nacional catalana, això li plaïa.
