La pel·lícula –intranscendent, d’un diumenge per la tarda- anava de fingiments i simulacions d’un marit
per poder trobar-se amb la seva amant.
Ves a saber perquè li va venir el record de la Fineta. Sacsejà el cap com acostumava sovint, per foragitar el record –per als amics era un tic, per a ell una tàctica defensiva- però no va poder impedir per uns segons sentir-la, afanya’t, prepara el material per la sortida; després ens esperen els amics al ball. I el cor d’enamorat li bategava intensament. Encara va tenir temps de veure-la animosa, en el grup d’Esplai, engrescant a uns i altres...
Nova sacsejada de cap per evitar infructuosament el record del moment en que va anar a casa seva amb la programació de la propera sortida, un primer pas per declarar-se.
- Hola, no t’esperàvem pas.
La Fineta i en Manel amb les cares enrojolades, li deien que havia fet tard.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada