BARCELONA 2019

Va pujar per les escales mecàniques a Montjuic, fins el mirador del MNAC. El sol s’ocultava darrere una capa espessa de núvols. Quin espectacle! Radere la fermesa de les quatre columnes, aviat es desvetllarien les fonts amb la seva màgia de colors per galantejar una ciutat de festes i congressos. Ciutat que s’estenia, immensa, fins a remots barris grisosos.

Una ciutat on sobresortien les esglésies que fan història, els altívols bancs, seus de poder,  i els majestuosos hotels, font de ràpids enriquiments.  Una ciutat diversa, amb milions de persones, arranjades amb pells i vestits variats, una ciutat tan farcida de turistes que fan el que no volen fer al seu país, una ciutat tan carregada de centres comercials que intenten aprofitar-se’n, una ciutat plena de petits comerciants i també de manters, una ciutat tan plena de treballadors que, silents, omplen túnels i andanes del metro a les set del vespre, i on no falten tampoc brètols incívics.

   Una ciutat curulla de llumetes de tots colors, com les persones que hi habiten, on cada una emetia qui sap si el foc de l’amor o la tristesa de la solitud, el plaer d’un banquet o l’angoixa d’una taula buida, l’esforç dels emprenedors i el coratge d’associacions i entitats.

   Doncs això: que una ciutat com aquesta donés fruits tan espectaculars com la perseverança, la convicció i la fermesa de la llengua, la cultura i la identitat nacional catalana, això li plaïa.