Ara fa molts
anys
Era finals d’estiu, al ball de festa major del poble.
Sentia el perfum de roses i herbes del camp que emanava del cos de la noia així
com l’agradable escalfor d’aquella cara quan s’apropava amb el continu vaivé
rítmic del ball, fins que jo la vaig abraçar per la cintura mentre ella entrellaçava
les seves mans per sobre les meves espatlles, i durant força estona, sense
dir-nos res, recordàvem els bonics
moments compartits.
-
Demà torno a
Barcelona. Tens uns amics meravellosos i m’ho he passat molt be amb vosaltres.
-
Però ens
tornarem a veure?
-
Pot ser.
Depèn d’on vulgui anar la meva família l’estiu que ve.
Per a ella va ser una bonica aventura. Per a mi el
primer desengany amorós.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada