Feia tres dies que estaven de maniobres en aquell poblet. El
capità li mostrà amb sornegueria l’ampit de la finestra amb la ma dreta, on
s’hi veia una gerra amb tres roses blanques.
-Quina ridiculesa –va dir- Aquestes flors estarien molt
millor dins de casa.
Però el que ell no s’adonà era que darrera els vidres,
mig dissimulada per unes cortines blanques fetes de ganxet, s’intuïa la mirada afectuosa d’una noia. El soldat,
dissimuladament, li va respondre també amb un somriure complaent al comprovar
que les roses que li havia regalat exterioritzaven els sentiments joiosos de la
tarda que havien compartit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada