És dissabte i la radio-despertador també sona
a les 6. Aviat tornarà la seva companya. Sent, mig endormiscat, que hi
ha hagut un accident vora Valls: un autocar procedent de Bilbao ha bolcat. Dos
morts i molts ferits. Tan sols dos, ell respira fondo, perquè precisament la
Pilar tornava del País Basc i en aquelles hores podria estar passant per allí.
Però hi passen tants cotxes i autocars ...
Són
les 7 i ella no truca. Per les informacions dedueix positivament que a
l’autocar accidentat ella retornava. La por comença a mossegar-li el cor. Però
dels 47 viatgers només dos han mort; sembla raonable descartar el pitjor.
Prop
de les 8 i sense notícies. A la ràdio donen el nom dels hospitals on han
traslladat els ferits. Demana informació i el nom de Pilar no consta enlloc.
Això el tranquil·litza i dedueix que ja que ella és infermera estarà
assistint els accidentats.
Passen
de les 9 del matí. Sona el telèfon. El cor li batega fort. Però és una veu
masculina:
- Es
usted familiar de Pilar? Deberia pasar por el cuartel de la Guardia Civil del
Vendrell para el reconocimiento de un cadaver.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada