dimarts, 21 de maig del 2019

SOMRIURE AMARG


Ja feia més d'una hora que havia començat el recompte i els resultats no eren gens afalagadors.
I això que prou s’havia escarrassat durant la campanya electoral insultant els adversaris amb paraules que només es diuen als enemics, predicant la por a tort i a dret, arreu. Fins i tot s’havia exposat, això sí, ben protegit per guardaespatlles, a anar a provocar a llocs on sabia que no trauria cap vot, només per provocar, per poder dir «veieu com fan por?».

Ara s’adonava que les seves propostes no eren pas engrescadores, que atiar els instints baixos no sempre és productiu, tanmateix pot ser contraproduent.
A mesura que avançava el recompte, les expectatives empitjoraven, però encara va tenir esma de somriure per dins quan va adonar-se que al seu rival, malgrat que li havia excel·lit amb desmesura en la mateixa estratègia de por i provocació, o potser per això mateix, les coses encara li anaven pitjor.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada