I això que prou
s’havia escarrassat durant la campanya electoral insultant els
adversaris amb paraules que només es diuen als enemics, predicant la
por a tort i a dret, arreu. Fins i tot s’havia exposat, això sí,
ben protegit per guardaespatlles, a anar a provocar a llocs on sabia
que no trauria cap vot, només per provocar, per poder dir «veieu
com fan por?».
Ara s’adonava que
les seves propostes no eren pas engrescadores, que atiar els instints
baixos no sempre és productiu, tanmateix pot ser contraproduent.
A mesura que
avançava el recompte, les expectatives empitjoraven, però encara va
tenir esma de somriure per dins quan va adonar-se que al seu rival,
malgrat que li havia excel·lit amb desmesura en la mateixa
estratègia de por i provocació, o potser per això mateix, les
coses encara li anaven pitjor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada