dimarts, 7 de maig del 2019

PIS DE LLOGUER


«M’estaré tornant boja? Serà l'alzheimer? Fa uns dies, mentre dormia, uns sorolls i unes veus em

despertaven com si haguessin entrat lladres; abans d’ahir, al aixecar-me, veig que els fogons havien

quedat encesos tota la nit. Ahir, al sortir per anar a comprar, esglaiada, m’adono que l’entrada de casa

ha romàs oberta de bat a bat, i avui, a les tres de la matinada, sona el timbre amb insistència i tota

esporuguida, obro la porta i em trobo un gat mort al replà. Ho explico a la meva filla i no em creu, diu

que són dèries meves. Visc des de fa uns dies en un estat permanent de neguit.»


Veient-la tan angoixada i pensant en símptomes d’una malaltia greu, la seva filla decideix portar-la a

casa seva. Malgrat la tristesa que li causa deixar aquelles parets i les vivències  de més de cinquanta

anys així com perdre autonomia, ho accepta.

Uns dies més tard, mare i filla  prenen la resolució de viure juntes i per tant donar de baixa el

contracte de lloguer. El propietari, mentre diu que mai havia tingut una inquilina tan simpàtica, deixa

entreveure subtils signes de satisfacció.

Sempre que la mare passa pel davant d’aquell pis s’hi atura i, amb llàgrimes als ulls, el contempla

una bona estona. Pocs dies després, pregunta a la seva filla: Per què han posat un cartell que diu «piso

con licencia turística»?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada